Monolit de Barcelona

En el monolit de Barcelona situat a Paseig de Gràcia amb Av. Diagonal, trobem el que va ser fins fa uns anys la representació de la victòria franquista, una estàtua que va ser retirada fa poc però va ser posada al 1940, l'unic que queda ara es el monolit, que abans estava conjuntament amb la estàtua de la victòria com veiem a la foto.

Església de Betlem

La església de Betlem a Barcelona, a les Rambles, va ser causa d'un atac ferotge contra l'esglesia i els qui formaven part d'ella per part de la república.

Plaça Catalunya

Després de ser un lloc de forts enfrontaments durant la guerra civil, un cop acabada i quan Franco ja ha guanyat, es fa una misa en commemoració a que ha guanyat el règim franquista i per els cristians que durant la Republica van estar molts sotmesos, va ser el primer acte públic de l'exempció franquista a Barcelona.

Fotografia 1, feta a Plaça Catalunya
Fotografia 2, muntatge www.blog.arqueologiadelpuntdevista.com
Fotografia 3, extreta d'un llibre de la biblioteca

Universitat Pompeu Fabra

Universitat que Porta el nom de Pompeu Fabra i Poch, gran personalitat de la cultura catalana i del món intellectual, que va participar amb el govern d'Irla després de l'afusellament de Lluís Companys (1940) al 1945.
L'expilot català va ser molt actiu durant els 40 i 50, ja ho podem veure com el exemple de Pompeu Fabra.

San Sebastià

Tercera de les primeres quatre operacions militars durant el desenvolupament de la guerra civil Espanyola. Apuesta operació va consistir en el atac a San Sebastià i Irun des de Navarra, per la proximació amb la frontera francesa i per tal d'aïllar la zona industrial del nord, el objectiu va ser assolit el setembre de 1936.

En el mapa:
Marcador vermell es San Sebastià
Marcador lila es Irun
La separació vermellosa es la frontera d'Espanya amb França

La foto:
Presa a la platxa de la Concha a San Sebastià

Monumental

Míting de la CNT a la Monumental de Bracelona l'octubre del 1936.
El president Companys encarrega a Tarradellas la formació d'un govern que va integrar totes les forces obreres, incloent-hi l'apolitica CNT, que d'aquesta manera va sorprendre a tothom participant en la gestió del govern.

Representació a escala del Guernika pintat per Pablo Picasso

Guernica és un famós quadre de Pablo Picasso, pintat en els mesos de maig i juny de 1937, el títol fa referència al bombardeig de Guernica, el 24 d'abril d'aquest any, durant la Guerra Civil Espanyola. Va ser realitzat per encàrrec del director general de Belles Arts, Josep Renau a petició del Govern de la República Espanyola per ser exposat al pavelló espanyol durant l'Exposició Internacional de 1937 a París, amb la finalitat d'atreure l'atenció del públic cap a la causa republicana en plena Guerra Civil Espanyola.

Escrit de Franco anunciant el fi de la Guerra Civil

Aquest escrit va ser enviat pel Generalíssim per tal d'informar del fínal de la guerra, un cop conquerit Madrid i les petites franges entre el País Valencià i Múrcia les quals no varen oferir gaire resistència.

Bombes alemanyes i italianes utilitzades al bombardeig de Guernika

A la imatge trobem bombes utilitzades per la destrucció d'edificis durant el bombardeig de Guernika, aquestes bombes obligava a la població a refugiar-se i els poc que gosaven sortir corrents intentant fugir eren metrallats pels avions.

Cartell d'ajuda a Euskadi dirigit al poble Català

Cartell a favor de la lluita per tal de defensar Euskadi, un poble molt semblant al català en diversos aspectes.

Fusil Mauser Kar 98k, l'arma del front Republicà

El Mauser Kar 98k va ser l'arma per excel·lència que van utilitzar els Republicans per enfrontar-se contra els partidaris del Movimiento. Amb aquesta arma van intentar frenar l'avenç dels revoltats però un cop els feixistes van rebre ajut estranger per part d'alemanys i italians, la superioritat del bàndol franquista era evident.

Cartells de propaganda política

Santa Maria de Guernika

Aquesta església, al igual que la gran majoria de cases i Guernika va acabar derruïda degut als bombardeigs efectuats per alemanys i italians. A la imatge podem veure la part reconstruïda amb una coloració diferent a la resta de l'edifici.  

Arbre de Guernika

L'Arbre de Guernika és un roure situat davant de la Casa de Juntes a la localitat biscaïna de Guernika.

Aquest arbre simbolitza les llibertats tradicionals de Biscaia i dels biscaïns, i per extensió les dels bascs. El Senyor de Biscaia, i posteriorment els reis de Castella, juraven respectar les llibertats biscaïnes sota aquest roure i el lloc en el qual s'emplaça és el lloc on el Lehendakari del País Basc promet complir amb el seu càrrec.
Amb aquesta càrrega moral que comportava l'arbre pel cantó Republicà, els franquistes van decidir bombardejar Guernika per tal de donar un fort cop a la moral dels republicans.

CNT - País Basc

La CNT va ser un sindicat amb molta força als inicis de la revolució industrial impulsada sobretot a la zona del País Basc i Catalunya. Aquest sindicat va anar perdent poder durant el transcurs dels anys. El punt culminant de la seva caiguda va ser durant la dictadura franquista, on en un principi van estar prohibits i més tard CCOO va acaparar la majoria dels obrers sent així el sindicat més poderós. 

Parlamento Vasco - Eusko Legebiltzarra

El parlament basc va ser proposat per primer cop en el 1936, seguint la idea de l'Estatut de Catalunya. Però poc mesos més tard esclatà la Guerra Civil espanyola i no va ser fins al 1979 que va entrar en vigència.

Plaça Sant Jaume

El 14 d'abril de 1931, després de les eleccions municipals que van significar un gran triomf republicà a les ciutats, es va declarar la República, primer a Eibar (país basc) i després a Barcelona.

Lluís Companys va ser l'encarregat d'anunciar des del balcó de l'Ajuntament de Barcelona, la República.

Poc després, Francesc Macià que també era del mateix partit que Companys va sortir al balcó de l'Ajuntament i va anunciar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Davant d'aquesta declaració, el govern provisional de Madrid va enviar una delegació de tres ministres per negociar amb ERC. D'aquesta reunió va sortir la creació provisional de la Generalitat, a canvi de proclamar la República Espanyola.

Ronda i plaça Universitat

La plaça Universitat de Barcelona va ser un dels punts calents a l'any 1936, durant l'Alzamiento Nacional a Barcelona. Va ser una de les zones de disputa i una de les zones que els franquistes ja tenien controlada abans del empresonament del general Goded, que va ser persuadit per Companys per que fes un comunicat radiofònic que anunciés la retirada dels militars feixistes. Això va afectar tant a Barcelona com altres ciutats com Lleida o Tarragona on les forces rebels es van rendir.

Edifici telefònica Plaça Catalunya

Antic edifici telefònica plaça Catalunya.
A l'any 1937, al maig, a Barcelona van haver-hi uns enfrontaments entre CNT-FAI i POUM contra ERC, UGT i PSUC. Els primers eren partidaris de promoure la revolució, i els segons eren partidaris de restablir l'ordre i crear un exèrcit regular i unificat per intentar guanyar la guerra civil.
Aquesta confrontació va començar el dia 3 de maig, quan la Generalitat va intentar recuperar l'edifici de Telefònica de plaça Catalunya que havia estat en poder dels anarquistes. Això va provocar una lluita armada de tres dies, que va deixar uns 300 morts i uns 1000 ferits. El resultat va ser la derrota dels revolucionaris, i les conseqüències van ser la il·legalització del POUM, la devallada en la popularitat de la CNT, i a més la Generalitat també va perdre , ja que el govern central, després d'aquests fets de maig, va assumir l'ordre públic.

Passeig de Picasso

Pablo Picasso va ser un dels artistes més importants del S.XX.
Degut als seus ideals republicans, Picasso es va exiliar, ja que estava totalment en contra del règim franquista.
Era un artista amb reputació internacional, i va utilitzar obres com "Guernica" per donar a conèixer a tot el món la situació que s'estava vivint durant la guerra Civil Espanyola.
Encara que fós republicà, Franco el volia a Espanya, ja que un personatge tant important a nivell mundial podia ser molt beneficiós per la imatge d'Espanya.

Institut Verdaguer

L'actual Institut Verdaguer al parc de la Ciutadella va ser abans l'Institut- escola de la Generalitat, inaugurat a l'any 1932 quan Francesc Macià era president de la Generalitat durant la República Espanyola, i abans, aquest edifici era el palau del Governador, on l'any 1917, el 19 de juliol, es va celebrar de manera clandestina l'Assamblea de Parlamentaris a Barcelona, com a forma de protesta, després de l'èxit de la primera fase de la protesta de militars.

Passeig Lluís Companys

Lluís Companys va ser un polític espanyol durant la República i la Guerra Civil.
Va ser un dels fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya, i a partir de l'any 1934 va ser president de la Generalitat de Catalunya, després de la mort de Francesc Macià.
Va protagonitzar els fets d'octubre de 1934, quan va proclamar l'estat català dins la República, ni va tenir èxit, i va ser condemnat a presó. A l'any 1936 es va aprovar una llei d'amnistia, que va permetre a Companys sortir de la presó i tornar al govern de la Generalitat, fins l'any 1940, en que serà detingut per la GESTAPO, torturat a Madrid, i jutjat i afusellat a Barcelona al castell de Montjuïc.

Plaça de Salvador Seguí

Salvador Seguí, conegut com el "Noi de Sucre", va ser un dirigent obrer. Va ser impulsor de Solidaritat Obrera, va ser partidari de la col·laboració intersindical entre CNT i UGT, i a l'any 1918, en el congrés de Sants va ser nomenat secretari general de la Confederació Regional de Catalunya.
També va ser l'impulsor de la vaga de la fàbrica "la canadenca".
Finalment va morir assassinat a Barcelona l'any 1923.

Fàbrica "La canadenca"

A l'any 1919 va esclatar el primer gran conflicte obrer organitzat per la CNT, que va ser una gran vaga a la fàbrica elèctrica barcelonina "la canadenca", coneguda amb aquest nom degut a que els fundadors eren de Canadà.
Va ser una protesta dirigida per Salvador Seguí, que es va estendre pels principals sectors de la ciutat de Barcelona, que va quedar paralitzada durant gairebé una setmana.
EL govern, devant d'aquesta situació, va emprendre una repressió duríssima contra l'obrerisme, l'associacionisme i els partits d'esquerres.

Plaça d'Espanya

EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929.
La zona de la plaça d'Espanya i el recinte de la muntanya de Montjuïc va ser la zona on es va celebrar la Exposició Internacional del 1929.
Aquesta exposició, va servir per projectar la indústria catalana a l'exterior, i també, com l'exposició de 1888, va servir per fer una remodelació de la ciutat, i conseguir un desenvolupament urbanístic.