Plaça Sant Jaume

La manifestació pro mancomunitat va tenir lloc a la plaça Sant Jaume de Barcelona.

L'any 1907, Maura va portar a les Corts un projecte de llei de reforma de l'administració local (municipis i diputacions) que preveia la unió entre diputacions creant mancomunitats que permetessin fer més àgil l'administració.
A l'any 1912, el Congrés dels Diputats va aprovar el projecte de llei de les mancomunitats, després de que els partits catalanistes (tot menys el partit radical) redactessin unes bases per a la mancomunitat l'any 1911.
José Canalejas havia de firmar la Mancomunitat de Catalunya, però just abans va ser assassinat per anarquistes i el procés es va enderrerir fins que a l'any 1913 Alfons XIII degut a les pressions polítiques va acabar signant el reial decret que permetia crear la Mancomunitat de Catalunya.

Tramvia Blau

Estrenat al 1901, formava part de la xarxa de tramvíes de Barcelona i es l'únic que encara està en ús. Actualment conecta la plaça Kennedy amb la Plaça del Doctor Andreu i es un bonic passeig
que encara avui en día es pot gaudir de 1.300 metres de sensacions.

Tren Barcelona a Mataró

El primer ferrocarril de la península iberica va ser el que va conectar Barcelona amb Mataró, a l'any 1848. El ferrocarril estava destinat a trasportar passatgers i mercaderies. Construït per Miquel Biada, de Mataró, que va treballar a Cuba i va retornar a Espanya per construir el tren que unia Barcelona amb la seva Ciutat.

Alfons XII

Va morir a la curta edad dels 27 anys i fins que el seu fill, el futur rey d'Espanya va poder regnar, la Reina María Cristina va ser la regent.

Cascada parc de la ciutadella

Font monumental disenyada per Josep Fontseré per l'Exposició Universal de 1888. Amb ell va treballar un arquitecte modernista català, Antoni Gaudí, que en aquell moment encara no era conegut.

Castell dels tres dragons

El "Castell dels tres dragons", actual museu de zoologia, va ser projectat per Domènech i Montaner, i va ser projectada per ser la cafeteria-restaurant de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888

Hivernacle

Obra de 1883-1887, de l'arquitecte Josep Amargós. Va ser un dels edificis que es van utilitzar durant la Exposició Universal de Barcelona 1888.

Teatre del Liceu

El Gran Teatre del Liceu va ser inaugurat al 1847. Va ser un lloc molt popular entre les classes altes de Barcelona, un punt de reunió dels burgesos adinerats de la ciutat Condal  A causa d'aquest fet, les revoltes obreres violentes van decidir atemptar contra el Liceu ja que allà es trobaven la majoria dels senyors industrials els quals a causa de la compra de les noves màquines (selfactines) havien acomiadat un gran nombre de treballadors. Com a conseqüència directa del problema de les selfactines  es llançaren dues bombes al pati de butaques del Teatre Liceu.

Edifici Diagonal 413

 

                 A l'Avinguda Diagonal, concretament a zona mar i molt a prop del "Circulo Ecuestro" es troba l'edifici número 413. És un edifici de finals de segle XIX i principis del XX. Com s'aprecien a les fotos, a l'esquerra veiem una fotografía de l'edifici d'avui, i a la dreta, podem veure una fotografía de l'edifici presa al 1930. Cap a principis del segle XX no hi havia color a les fotografíes, per tant aquesta foto, sense la certessa de les dades, es creu que va ser fotografiada en blanc i negre i més tard pintada amb colors. Com s'aprecia a l'última foto, el sobre porta la data del 1930, i a l'esquerra d'aquesta, está la fotografía ampliada on s'aprecia una signatura del realitzador de la fotografía, un tal "J. Domenech, 1930". 

Podem observar l'evolució del carrer a les fotografíes. Veiem que al 1930, concretamrent a la dreta de l'edifici hi havia un altre edifici de baixes dimensions i de l'epoca. A la fotografía d'ara, observem un edifici nou i de la mateixa altura que l'original. Les faroles negres de l'avinguda, encara es conserven encara que están fora d'ús.

Aquest edifici va ser construit pel pare de la meva ávia, Inmaculada Caze Balet i per tant es propietat d'ella i la seva germana. Actualment, a tot l'edifici viu la meva familia paterna, els meu cinc oncles, fills de la meva ávia.

Autor: Mario Balcells

Informació: les fotografíes de l'edifici al 1930 van ser proporcionades per la meva ávia, ja que conserva diversos escrits, álbums i fotografíes de l'època.

Diputació de Barcelona: Puig i Cadafalch

La diputació de Barcelona es troba localitzada a l'edifici Casa Serra obra de Josep Puig i Cadafalch a l'any 1903. La Diputació de Barcelona és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Barcelona. La primera Diputació formada a territori català va tenir lloc 1836 a causa de la divisió provincial.

Joaquim Xirau S.XIX-XX

Pensament filosofic de Joaquim Xirau

Joaquim Xirau va ser una  personalitat catalana importat durant els segles XIX i XX. Nascut a Figueres (Alt Empordà) va ser un dels fundadors de la Unió Socialista Catalana, defensava una reforma de la societat basada en l'educació. 

Umbracle

És un edifici destinat a la protecció del sol de les plantes més delicades. És un porjecte de 1883, però que va ser modificat per a la Exposició Universal de 1888 per poder adequar-lo com a sala de festes i conferències. Un cop acabada la exposició, es va tornar l'umbracle a l'aspecte original, al que tenia abans de l'exposició.

Exposició Universal Barcelona 1888

La organització de la Exposició Universal a Barcelona l’any 1888 va ser el punt culminant d’una llarga evolució de la societat catalana al segle XIX. Catalunya ve ser pionera dins d’Espanya amb la revolució industrial, va introduir la màquina de vapor, el primer tren fou de Barcelona a Mataró i Barcelona va ser la primera ciutat amb gas i electricitat.
En la cultura hi va haver una revitalització de la llengua catalana, de la literatura i de l’art, en el fenòmen conegut com la “Renaixença”. La exposició va ser una oportunitat per ensenyar i potenciar la cultura catalana.
Encara que tot va ser un èxit, intelectuals i republicans catalanistes liderats per Valentí Almirall es van manifestar en contra de la Exposició, ja que afirmaven que seria perjudicial pels interessos per Catalunya.

Palau de la Virreina

El Palau de la Virreina és un palau situat uns metres reculat a l'alineació actual de la Rambla del cantó del Raval. És considerat un dels millors exponents del barroc aplicat a l'arquitectura civil de Catalunya. Les dependències i el pati serveixen de marc a importants exposicions temporals i es la seu de l'àrea de cultura de l'Ajuntament. En el seu interior s'hi poden veure en exposició permanent els Gegants de Barcelona Ciutat i l'Àliga de Barcelona.

 

A finals del segle XVIII, Manuel Amat i Junyent, marquès de Castellbell, que havia estat virrei del Perú, va tornar a Barcelona amb una gran fortuna. Per mostrar la seva riquesa es va fer construir aquest sumptuós palau barreja de decoració barroca i rococó. Va ser edificat entre 1772 i 1778 i, després de la mort prematura d'Amat, va ser ocupat per la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a palau de la Virreina.

Fanals modernistes Passeig de Gràcia

 

Bancs-Fanals Pere Falqués i Antoni Gaudí:

Els Bancs-fanals, es troben situats al llarg del Passeig de Gràcia de Barcelona.

Realitzats l'any 1906, pel llavors arquitecte municipal Pere Falqués i Urpí (1850-1916), són una de les seves obres més conegudes, encara que de vegades han estat atribuïdes al també arquitecte modernista Antoni Gaudí.

Es tracta de trenta-dos bancs construïts amb el clàssic "trencadís" del modernisme català i subjectes als bancs es troben els fanals, constituint una única peça, els fanals són de ferro forjat amb el característic "coup de fouet", realitzats al taller de fosa de Manuel Ballarín.

Casa Milà

               

                         

La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba al Passeig de Gràcia de Barcelona, a la cantonada amb el carrer de Provença. Va ser la darrera obra civil dissenyada per Antoni Gaudí i fou construïda entre l'any 1906 i el 1910.

Va ser un encàrrec de l'empresari Pere Milà i Camps i de la seva dona Roser Segimon i Artells, natural de Reus i vídua de l'acabalat indià, Josep Guardiola i Grau. En el seu moment fou molt polèmica a causa de les agosarades formes ondulades de la façana de pedra i els ferros forjats retorts que en decoren les balconades i finestres, dissenyats en gran part per Josep Maria Jujol, qui també va projectar alguns dels cels rasos de guix.

Casa Batlló

La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1905 i 1907. Està situat al número 43 del passeig de Gràcia de Barcelona, l'ampla avinguda que travessa el barri modernista de l'Eixample. Va ser un encàrrec de Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. La seva part més coneguda és la façana, considerada una de les més creatives i originals treballs de l'arquitecte; combina la pedra, el ferro forjat, el trencadís de vidre i la ceràmica policromada.

La casa Batlló és el resultat de la reforma total d'una antiga casa convencional construïda per encàrrec de Lluís Sala Sánchez l'any 1875 per l'arquitecte Emili Sala i Cortés, el mateix que va construir la casa d'Emília Adrià, just al costat, a la cantonada amb el carrer d'Aragó i que, amb modificacions, encara es conserva.Era un edifici sense característiques especials dins de l'eclecticisme tradicional de finals del segle XIX.

L'any 1900 la finca va ser adquirida per Josep Batlló. Es pensa que en aquest punt hi havia existit anteriorment una masia perquè al soterrani es va trobar una cova feta servir com a fresquera i que Gaudí va voler conservar.

Ateneu Barcelonès

L’Ateneu Barcelonès és una associació civil fundada a Barcelona a l’any 1860 amb el nom d’Ateneu Català.

Des de la seva creació l’ateneu barcelonès es va guanyar gran prestigi com a centre pormotor de la cultura i va contribuir molt en els jocs florals i altres competicions literaries, va formar una gran biblioteca, que va ser una de les més grans i que va anar creixent amb les donacions de persones de la burgesia catalana...

La seva seu és el Palau Savassona, que va ser adquirida per la entitat de l’ateneu.

Té molta influència en la vida pública catalana, i és un exponent important en el desenvolupament del catalanisme polític ja que és una gran impulsor de la cultura catalana. Algunes persones que han estat presidentes de l’ateneu són: Àngel Guimerà, Valentí Almirall, Lluís Domènech i Montaner, Joan Maragall, Pompeu Fabra i Pere Coromines.