La Boqueria (Mercat de Sant Josep)

Aquest mercat té els seus orígens a l'aire lliure, davant les portes de l'antiga ciutat, a l'esplanada del Pla de la Boqueria on venedors ambulants i pagesos dels pobles i masies properes s'hi instal·laven amb la finalitat de vendre els seus productes i estalviar-se l'impost d'entrada de mercaderies.

Abans del mercat hi havia el convent del mateix nom que el poble va cremar juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la rambla el dia de Sant Jaume de 1835, ja que pensaren que els convents eren refugi del carlins.

Fossar de les Moreres

El Fossar de les Moreres és actualment una plaça de la ciutat de Barcelona on hi ha un memorial de guerra pels morts que hi va haver en el Setge de Barcelona (1713-1714), en el marc de la Guerra de Successió Espanyola. El motiu pel qual hi ha el memorial de guerra és que aquest indret era un dels dos històrics cementiris de l'adjacent a la basílica de Santa Maria del Mar, i que durant el setge esdevingué fossa comuna on foren soterrats molts dels defensors de la ciutat.

Palau de la Generalitat

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, al XVIII, Felip V d'Espanya, va lluitar contra Catalunya perquè aquesta va prendre la decisió de defensar com a pretendent al tron d'Espanya l'arxiduc Carles d'Àustria. Aquesta situació, en el context de la Guerra de Successió Espanyola, va acabar l'11 de setembre de 1714, data en la qual Barcelona queia a les mans de Felip V. La Generalitat i les Corts Catalanes van ser abolides. 

Estatua del general Prim (Parc de la ciutadella)

El general Prim va ser un polític i militar espanyol. Tenia idees liberals. Va participar en la defensa d'Isabel II en la primera guerra carlina, i més tard va ser anomenat governador militar de Barcelona l'any 1843.
Durant el poder de Narváez, Prim va deixar la política i es va dedicar a viatjar per Europa.
Durant el bienni progressista, va enviar una expedició espanyola a Melilla.
Es va integral en el partit Unió Liberal creat per O'Donnell. Va participar en la Guerra d'Africa.
Anys més tard va abandonar Unió Liberal, i va voler derrocar els governs moderats. Prim va participars en els pronunciaments del 1868.
AL 1869, Prim va ser un dels principals defensors d'Amadeu de Savoia, un nou rei que havia d'arribar a Espanya. Va morir assasinat uns dies abans de que Amadeu arribés a Madrid.

Carrer de Villarroel

Villarroel va ser un militar que va comandar les tropes catalanes al 1714 per protegir-les dels atacs borbònics.
Va ser ferit a la batalla, i després va ser empresonat. Va acabar vivint a Segòvia fins la seva mort.

Passeig i estatua de Colom

L'any 1492 Cristòfor Colom va ser el primer en descobrir el Nou Món, que després va passar a conèixer's com a Amèrica. Va ser el primer en traçar una ruta d'anada i tornada al nou continent basant-se en les corrents, que avui en dia encara s'utilitza

Carrer de Casp

L'any 1410, Martí l'humà va morir sense descendència, deixant a la Corona d'Aragó sense successor. Aquest problema es va sol·lucionar l'any 1412, al firmar el Compromís de Casp, en el que es decretava que el successor seria Ferran d'Antequera, de la dinastia dels Trastàmara, i tothom li hauria de jurar fidelitat com a nou rei de la Corona d'Aragó.

Gran Via de les Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del segle XIII fins al segle XVIII. Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, han estat considerades des d'antic pels historiadors el model per excel · lència del parlament medieval. Altrament però, tot i que les Corts Catalanes provenen de les tradició de les assemblees de Pau i Treva de Déu iniciades en 1021, les primeres Corts de la història d'Europa són les que va organitzar el rei Alfons IX, les Corts de Lleó de 1188. Convocades cinquanta anys abans que les corts angleses, les Corts del regne de Lleó són el primer precedent a Europa de la democràcia parlamentària tal està reconegut pel parlament europeu.

Plaça Tetuan

Tetuan va ser una de les ciutats que es van ocupar durant la guerra del Marroc al 1860 amb el general Prim al capdavant dels voluntaris catalans

Carrer Consell de Cent

Consell de Cent: assamblea consultiva del govern municipal de Barcelona.
Va ser abolida amb el Decret de Nova Planta que va impulsar Felip V després de caure la ciutat de Barcelona en la guerra de successió espanyola, on es van eliminar totes les institucions d'autogovern.
Provenia del segle XIII. Constava d'un cos de 100 "jurats" que assessoraven i supervisaven els magistrats municipals. El nombre inicial de membres era 100 però va anar augmentant al llarg del temps.

Esglèsia de Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar és una església gòtica catalana de Barcelona, situada al barri de la Ribera i construïda entre 1329 i 1383. Els mestres d'obra van ser Berenguer de Montagut (el dissenyador principal de l'edifici) i Ramón Despuig. La iniciativa sobre la construcció de l'església la va tenir el canonge Bernat Llul.

La construcció va començar el 1329, tal com ho testifiquen les làpides del portal de les Moreres (que dóna al Fossar de les Moreres).

Carrer de la Reina Cristina

Maria Cristina de Borbó va ser la dona de Ferran VII i mare d'Isabel II. Quan Ferran va morir, com la seva filla era menor d'edat, ella va regnar com a regents. Per fer front als carlins, que volien que el successor de Ferran fos el seu germà Carles Maria Isidre, va pactar amb els moderats, durant el període de l'Estatut Reial. Els progressistes volien que es tornes a restablir la Constitució del 1812. La revolta dels Sergents de la Granja va obligar a Maria Cristina a acceptar-la, però ràpidament es va iniciar un debat sobre l'actualització de la Constitució als nous temps. Es va firmar la Constitució del 1837, una constitució més moderada que la de 1812.
L'any 1840 va haver d'abdicar, i Espartero va ser regent.

Carrer 11 de setembre

Rep aquest nom per La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'Onze de Setembre, la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714.

L'11 de setembre de 1714 tingué lloc la darrera defensa de Barcelona després de 14 mesos de setge davant el duc de Berwick durant la Guerra de Successió en la que els Borbó(Felip V) i els Àustries (amb l'Arxiduc Carles) varen lluitar per tota Europa per la corona d'Espanya, on va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de Castella (Castella, Andalusia i nord-oest de la península), i els austriacistes a la Corona d'Aragó (Regne d'Aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca). Amb la victòria de Felip V, s'implantà un sistema polític uniforme a gairebé tots els seus dominis. Es van derogar els privilegis nobiliaris, els Furs locals i les institucions d'autogovern abans respectades per la Casa d'Àustria . Per això, la derrota de l'11 de setembre també es recorda la consegüent eliminació de totes les institucions d'autogovern catalanes.

Carrer de Bailén

El carrer de Bailén rep aquest nom per la Batalla de Bailén  la cual es va lliurar durant la Guerra del Francès i va suposar la primera derrota en batalla campal de la història del exèrcit napoleònic. Va tenir lloc el 19 juliol 1808 al costat de la ciutat de Jaén de Bailén. Va enfrontar a un exèrcit francès d'uns 21.000 soldats al comandament del general Dupont amb un altre espanyol més nombrós (uns 27.000) a les ordres del general Castaños. Va ser la primera gran derrota d'un exèrcit napoleònic.

Carrer de Bruc

És el carrer de Barcelona que rep aquest nom per a batalla del Bruc que fou l'enfrontament entre tropes espanyoles i franceses que va tenir lloc al Bruc el 6 de juny de 1808, durant la Guerra del Francès.


El 4 de juny de 1808 la columna francesa comandada pel general Schwartz sortí de Barcelona. El mateix dia 4 un gran xàfec va sorprendre a la columna francesa que es va aixoplugar a Martorell per continuar la seva marxa la matinada del 6 de juny, aturant-se unes hores a Collbató per un nou temporal. Aquesta situació va permetre organitzar una emboscada a el Bruc.

Barri de la Ribera

La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona i es divideixen dos sectors, la Ribera més proper a la Via Laietana i un segon conegut actualment com el Born. El Born antigament era conegut com la Ribera del Rec Comtal. La Ribera és un dels nuclis o barris tradicionals del centre històric de Barcelona i és un dels tres que dóna nom al barri administratiu. Va ser el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV, quan la riba del mar arribava realment a tocar el barri, quan el que avui coneixem com la Barceloneta encara era una illa (l'illa de Maians). Els grans mercaders hi van fer els seus palaus, com els que encara es conserven al carrer de Montcada.


El Fossar de les Moreres, també té un especial significat per als catalans. Aquí es trobava antigament el cementiri parroquial del barri, on hi ha enterrats els soldats que van defensar a Catalunya de la invasió de les tropes de Felip V el 1714. El barri, que com tota la ciutat era contrari a aquest monarca, va viure els seus pitjors moments en aquesta època. Quan Felip V va prendre la ciutat, va decidir destruir el barri de la Ribera i els seus voltants per aixecar al seu lloc una gran fortalesa militar i castigar així la rebel · lia dels seus contraris. Tots els habitants de la part destruida del barri van ser traslladats a l'actual Barceloneta.

Passeig d'Isabel II

Isabel II tenia 3 anys quan el seu pare, Ferran VII va morir a l'any 1833, i mitjançant la Llei de la Pragmàtica Sanció, que feia de llei pont de la Llei Sàlica, va poder regnar. Com que era molt petita, la seva mare Maria Cristina va fer de regenta fins l'any 1840, quan va ser regent Espartero fins l'any 1843. L'any 1843 Isabel II va ser proclamada major d'edat i va començar a regnar. Va regnar fins l'any 1868, quan va haver d'exiliar-se. Durant el seu regnat va haver-hi la Dècada moderada (1844-1854), el Bienni Progressista (1854-1856) i la segona etapa moderada (1856-1868). Va elaborar la Constitució del 1845.

Estatua de Rafael Casanova

Rafael Casanova va ser un jurista espanyol partidari de l'arxiduc Carles d'Àustria durant la guerra de Successió Espanyola i màxima autoritat militar i política durant el setge de Barcelona.

Va ser ferit a les batalles de 11 de setembre del 1714.

La seva figura s'ha convertit en una icona del catalanisme.

Durant les batalles del 1714, va proposar firmar un pacte, aconsellat per Villarroel, però l'assamblea dels Tres Comuns no ho va acceptar i van continuar lluitant fins a caure.

L'estatua es troba a la cantonada de la Ronda de Sant Pere amb el carrer Alí Bei

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al barri de Ciutat Vella, de Barcelona, al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i el carrer de Wellington. 

Ocupa els terrenys de la ciutadella que ordenà construir Felip V per a dominar Barcelona i Catalunya després de la Guerra de Successió. L'11 de setembre de1714, després d'un setge de més de 13 mesos, Barcelona capitulà davant l'exèrcit francoespanyol del rei Felip V, el qual, per mantenir la ciutat i Principat de Catalunya sota ferm control, va manar construir, el 1716, aquesta ciutadella ofortalesa, la més gran d'Europa, amb forma d'estrella, de la qual pren el seu nom actual el parc i el barri circumdant de la Ciutadella. Per a la seva construcció i per a l'alliberament de terrenys militars al seu voltant, cara a la ciutat, es decidí enderrocar part del barri de la Ribera, comesa a la qual es forçà els mateixos veïns, que, juntament amb els operaris contractats, foren traslladats al nou barri de la Barceloneta tres dècades més tard. La gent que habitava la zona hagué de portar pedra per pedra d'allà fins a la Barceloneta sense pietat.

Parc de Carles I

Carles I d'Espanya V d'Alemanya, net dels Reis Catòlics,, va regnar a Espanya del 1516 al 1556, quan va haver d'abdicar i dividir les seves possesions entre el seu fill Felip II i el seu germà Ferran. 

Carles I va heretar per part de la seva mare, Joana la Boja, els territoris de la Corona Espanyola, i per part del seu pare Felip el Bell, les possesions a Alemanya, Països Baixos i França. 

Va regnar durant una època de creixement, de conflictes religiosos i tensions entre les potencies principals.

Monestir Sant Benet

El monestir de Sant Benet és un gran exemple de les conseqüències que va tenir la Desamortització de Mendizabal a les diverses posessions eclesiàstiques. El monestir va restar actiu fins l'any 1835.

Les propietats foren subastades i els edificis es van utilitzar com habitatges pels treballadors d’una indústria tèxtil. A pesar de l'exportació de gran part de les propietats, aquesta no va rebre cap compensació a canvi ja que tot el que es recaptava s'utilitzava per sanejar l'hisenda pública i per pagar les despeses causades per les guerres.